6. El Tint
L’aigua dels recs no només era utilitzada pels molins, sinó que també se n’aprofitaven altres indústries, com els tints o les adoberies. Com que la majoria de tints estaven establerts en aquesta part de la vila, aquest tram del rec Major era conegut com a rec dels Tints.
El Tint és una construcció de nau única del segle XV o XVI i tradicionalment s’ha considerat que estava destinat a l’acoloriment de les robes i draps de llana que es fabricaven a Banyoles. En el procés de tintat, els teixits eren submergits en tines o peroles amb el colorant desitjat, escalfades a foc directe. Després les peces s’havien de penjar i estirar per tal d’assolir les dimensions volgudes. Sovint aquest procés es feia a l’interior, per això es necessitava que l’edifici disposés de sostres alts. L’assecat final, en canvi, solia fer-se a l’aire lliure.
A segle XVIII, coincidint amb la davallada del comerç de draps, l’edifici fou compartimentat i es convertí en una adoberia. Sembla que fou en aquest moment quan s’excavaren diverses tines al travertí, repartides a banda i banda d’un passadís central, que haurien servit per tenyir les pells.
L’ofici de tintorer
Tenyir la llana no era una tasca fàcil. Els tintorers havien de suportar males olors i la presència de vapors. A més, l’aigua emprada en el tintatge contaminava els recs. No és estrany, per tant, que en època medieval, els tintorers fossin anomenats despectivament “infectur”. Els colorants dels tints eren d’origen natural i podien arribar a assolir preus prohibitius. La majoria s’obtenia de plantes, si bé també podien extreure’s de minerals i, en alguns casos, d’insectes i mol·luscs.
Sabíeu que...
Durant els anys setanta l’edifici del Tint es va convertir en un punt de referència i trobada dels principals col·lectius artístics de la ciutat?