9. El Molí d'en Baqué

Durant la dècada dels setanta del segle XX es va enderrocar un vell edifici anomenat el molí d’en Baqué, de planta baixa i dos pisos, per obrir l’actual carrer dels Blanquers. Es tractava d’un antic molí fariner d’origen medieval, amb un salt d’aigua de 3,5 metres, que esncara estava en actiu a la primeria del segle XIX. A finals d’aquell mateix segle, al costat del molí s’hi va bastir un nou edifici, ocupat per una adoberia. Durant els anys trenta del segle passat, i sota el nom de “Fábrica Hijos de Narciso Franch”, s’hi elaboraven guants de pell que eren exportats a Holanda i Anglaterra.

La indústria adobera, documentada a Banyoles des de l’edat mitjana, necessitava d’abundant aigua per rentar les pells. Per això moltes es concentraven a l’entorn dels recs. També requeria de la proximitat de molins d’escorça (de pi, alzina, roure, castanyer o fulles de roldor), d’on s’obtenien els tamins que permetien adobar la pell i convertir-la en cuir.

 Els oficis de la pell

El procés d’obtenir cuir s’iniciava amb l’adquisició de la pell als escorxadors i carnisseries. Les operacions preliminars les solia fer el blanquer, que s’encarregava de netejar i descarnar les pells. En aquest procés s’emprava calç, que a la llarga deixava l’obrador emblanquinat (d’aquí, el nom de blanquers). Després les pells es rendien i s’adobaven amb tamins vegetals. En aquest punt entraven els assaonadors, que s’encarregaven d’untar amb sagí i donar flexibilitat a les peces. Finalment només faltava la confecció final, on el cuir era convertit en sabates, guants o qualsevol altra peça.

Sabíeu que...

Durant la Guerra del Francès (1808 – 1814) el molí, que albergava un cos de guàrdia napoleònic, va ser assaltat per una companyia de guerrillers locals contraris a l’ocupació francesa?