ca
Español Català English
 
El Molí d'en Forgas
Afegir a favorits

10. El Molí d'en Forgas

L’escassetat de pergamins i, en conseqüència, el seu preu elevat, va provocar la creixent demanda de paper durant l’edat mitjana. A Banyoles, els primers molins paperers es documenten al segle XIV, si bé és sobretot a partir del segle XVII quan aquesta indústria pren força a la vila.

La presència del rec Major va motivar que en aquest solar s’hi construís, l’any 1790, un petit molí paperer que pocs anys després va passar a mans d’una família d’adroguers i negociants, els Forgas. Al llarg del segle XIX s’hi va fabricar paper d’estrassa, paper blanc i paper de fumar. El negoci devia funcionar prou bé perquè, de la mà d’uns nous propietaris, es va bastir un edifici de grans dimensions, que ja comptava amb una màquina industrial de fabricació de fulls. Tanmateix, abans de la Guerra Civil la producció es va traslladar a Besalú i la fàbrica fou abandonada.

L’activitat no es va reprendre fins el 1940, ara amb la fabricació de cartró. Amb el temps, la compra de maquinària moderna va permetre substituir molts dels antics processos manuals. Durant els anys setanta la fàbrica fou adquirida per un empresari barceloní, que l’acabaria tancant poc després. L’edifici fou enderrocat a la darreria del segle XX.

 

 L’ofici de paperer

En la fabricació tradicional de paper, la matèria primera eren els draps vells de lli, cotó o cànem. Primer s’estripaven en petites tires, que es deixaven fermentar en aigua durant cinc dies. D’aquesta manera s’obtenia la pasta de paper, que després era colpejada per maces de fusta mogudes per una roda hidràulica per tal de separar-ne les fibres de cel·lulosa. Una vegada la pasta estava triturada, es barrejava amb aigua dintre les tines, d’on, mitjançant uns sedassos anomenats formes, es recollien les fibres sobrenedants que esdevenien els fulls de paper. Acte seguit calia premsar-los i posar-los a assecar. Finalment, les vores del paper s’igualaven amb un ganivet.

 

Sabíeu que...

Molts fulls de paper portaven una filigrana d’identificació, és a dir, una marca transparent, més vista a contrallum, feta en el moment de fabricació? Gràcies a això avui sabem que el paper de Banyoles va exportar-se arreu d’Espanya i fins i tot a Amèrica Llatina.

 

  • Vista general de l’antiga fàbrica paperera. Anys seixanta o setanta del sgle XX. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. Fons de Francesc Figueras i de Ametller.
App Banyoles

#debanyoles