2. El Límit de l'estany
Un dels elements més singulars del rec Major és la curiosa estructura triangular coneguda com a “Límit”. Encara que es desconeix el moment exacte de la seva construcció, ja apareix descrit en un document de l’any 1832 com a “pont de límits per privar las aiguas en temps de aiguats”. A banda d’evitar inundacions, la seva altra funció és regular el cabal del rec. També és un bon indicador per conèixer el nivell de l’Estany, que varia al llarg de l’any.
El funcionament del Límit és molt simple, però no per això menys enginyós: com que està bastit just al damunt del rec, actua com a barrera per a l’aigua i l’obliga a circular per sota seu, com si es tractés d’un embut. D’aquesta manera s’aconsegueix fixar un cabal màxim, que no pot ser modificat. L’aigua del rec Major ha estat històricament aprofitada per alimentar les nombroses hortes que, encara avui, defineixen el característic paisatge urbà de Banyoles.
Els rentadors
Abans de l’arribada de l’aigua a les cases, la bugada se solia fer en rentadors o safareigs, tant comunitaris com privats, situats a les proximitats d’un curs d’aigua. En el recorregut del rec Major n’hi ha documentats més d’un centenar, tot i que a dia d’avui només se’n conserven una vintena, sobretot concentrats entre el Límit i el següent punt de la ruta, Can Quim del Rec.
Sabíeu que...
A banda de servir per fer la bugada, els rentadors o safareigs també eren un punt de trobada social entre les dones? Sovint aprofitaven l’estona per conversar i posar-se al dia de les últimes novetats i tafaneries. D’aquí en deriva l’expressió “fer safareig”.