11. La Farga d'Aram i el Molí Paperer Escatllar

La darrera indústria que aprofitava l’aigua del rec Major era la Farga d’Aram, construïda el 1685 pel Consell o Universitat de Banyoles. Inicialment l’edifici era força modest i disposava d’un únic martinet. A inicis del segle XVIII la farga es privatitzà i s’amplià: una gran bassa exterior permetia acumular l’aigua del rec, que després era conduïda a les rodes hidràuliques. Aquestes feien moure els martinets, localitzats a la planta baixa de l’edifici, on també hi havia els forns de fosa i el magatzem de carbó. El pis superior era la residència del fargaire. En el moment de màxima activitat, en ple segle XVIII, la farga va arribar a produir 20.000 kg de coure obrat a l’any. S’hi fabricaven olles, perols i calderes, a banda d’altres atuells i utensilis. També s’hi treballava el ferro.

Al segle XIX la farga catalana va entrar en crisi, tant per la competència estrangera com per l’encariment del carbó vegetal a causa de l’esgotament dels boscos. Finalment, el 1897, l’edifici va ser reconvertit en una fàbrica paperera que produïa paper de fumar blanc i marró. Tanmateix, l’activitat de la farga no va aturar-se mai del tot i va seguir produint coure i obrant aram fins al tancament definitiu del negoci, l’any 1955.

 L’ofici de fargaire

Els paraires eren els encarregats de gestionar tot el procés d’elaboració d’un teixit, des de la compra de la llana fins a l’obtenció del producte final. Es tractava d’una cadena llarga i complexa, que incloïa diverses tasques especialitzades com el filat, el teixit i el tenyit. Sovint els paraires s’agrupaven en gremis o confraries que vetllaven per mantenir el monopoli de la indústria tèxtil a la ciutat.

Sabíeu que...

L’any 2014 es va reprendre la fabricació artesanal de paper a la Faga?