4. El Molí de la plaça
De tots els edificis de la plaça Major, n’hi ha un que destaca per les seves dimensions modestes, amb un únic pis d’alçada. Es tracta del molí de la Plaça, que al llarg dels segles ha estat anomenat de diverses maneres: molí de les Voltes de dalt, d’en Porxas, d’en Cassó, cal Moliner... El primer esment conegut és del segle XIII i sembla que aleshores ja era un molí fariner. La part de davant de la casa, amb façana a la Plaça, era la residència del moliner, mentre que l’obrador estava situat a la part posterior, per on passa el rec Major.
A inicis del segle XX la força de l’aigua feia moure dos molins. Un d’ells era un molí escairador, usat per treure la pellofa al gra i que encara es conserva íntegrament. El blat escairat, també anomenat blat de coure, solia ser consumit en guisats i sopes. L’altre era un molí de moldre fi, on es fabricava farina per fer pa. Més endavant el local fou ocupat per una serradora, que movia les serres gràcies a una turbina hidràulica.
L’ofici de fariner
Quan el moliner rebia el cereal, no el podia moldre directament. Primer l’havia de rentar per eliminar-ne la brutícia i després el posava a remullar o covar durant unes hores. Finalment, el cereal s’assecava al sol i ja estava llest per a la mòlta. Segons el tipus de cereal i el producte final que es volgués obtenir (farina integral, farina blanca, pinso per a animals...), s’havien de seguir processos diferents. La textura de la farina depenia de la distància entre les moles, que era graduada pel moliner.
Sabíeu que...
A Banyoles ja s’hi feia farina fa més de 7.000 anys? Al jaciment de la Draga s’han trobat diversos molins de vaivé, on el cereal era triturat manualment amb l’ajuda d’una mà de molí.