8. Cal Nocaire
L’any 1685, el botiguer i comerciant banyolí Llorenç Ferrer era propietari d’un molí polvorer en aquest indret. El negoci de la pólvora havia arribat a les actuals comarques de Girona ja ben entrat el segle XVII, si bé poques dècades després, a causa dels enfrontaments bèl·lics amb França, molts d’ells van ser abandonats o destruïts.
A mitjan segle XVIII, el salt d’aigua proporcionava força a un molí draper o “noch”. El noc, també anomenat batà, era un mecanisme format per dues maces de fusta que colpejaven els draps per donar-los gruix i consistència. Fou probablement en aquest moment quan es va construir la casa pairal de Cal Nocaire, el nom de la qual derivava de l’ofici del seu propietari. Amb la decadència del comerç dels draps, el molí es reconvertí en un trull d’oli mogut per una roda de caixons. A finals del segle XX, l’edifici estava en un estat ruïnós i fou enderrocat; avui les moles del trull són l’únic testimoni de la seva antiga activitat.
Uns metres rec Major amunt hi havia dos molins més: un de paperer i un altre de mòlta d’escorça.
L’ofici de polvorer
Fabricar pólvora era una operació delicada i no exempta de riscos. El procés consistia en triturar per separat els ingredients (sofre, salnitre i carbó vegetal), que després eren barrejats d’acord amb unes proporcions que podien variar segons cada mestre polvorer. La mescla resultant s’humitejava per evitar explosions i se li acabava de donar densitat i consistència. Finalment la pólvora s’assecava i s’empaquetava.
En temps de guerra, els molins fariners i drapers podien ser reconvertits en molins de pólvora.
Sabíeu que...
El 1622 va esclatar un barril de pólvora col·locat sota el llit de l’abat Antoni de Cartellà mentre dormia i va quedar sepultat per la runa?