3. Can Quim del rec
L'antiga masia de Can Quim del Rec s’alça en el paratge anomenat el Canat Nou, d’on prové l’actual nom del carrer (carrer del Canat). Aquest topònim està documentat des del segle XIII i s’ha de relacionar amb el giny de pesca en forma d’embut, anomenat canat, que servia per atrapar anguiles. En el moment de la seva construcció, entre els segles XVII i XVIII, sembla que Can Quim del Rec era l’únic edifici de l’indret. La resta eren hortes i cultius que aprofitaven l’aigua del rec Major. No va ser fins el segle XIX quan es va començar a urbanitzar aquest sector de la ciutat, principalment amb cases de treballadors (jornalers, llauradors, carreters...) i alguna fàbrica. També es té notícia d’una pedrera de travertí, en el lloc on després es va instal·lar el camp de futbol.
L’edifici consta de planta baixa, pis i golfes. Per sota hi passa el rec Major, cobert per una volta de pedra. Tot indica que originalment l’aigua feia moure la roda de pales d’un molí, que no s’ha conservat.
L’aigua i el lleure
L’oci i el divertiment dels banyolins no es limitava a l’Estany, sinó que la gent també es refrescava als recs. Gràcies a la passarel·la de fusta que hi havia al costat de Can Quim del Rec, aquest ben aviat va esdevenir un dels punts predilectes dels banyistes. Rec enllà, ja a l’altra banda del carrer Canat, s’hi trobava l’anomenat Bany de les dones, on les senyores del veïnat solien refrescar-se a resguard de les mirades de tafaners i passavolants.
Sabíeu que...
El nom de l’edifici ve d’un dels seus antics masovers, en Joaquim Caulas, conegut com a Quim del Rec?