Santa Maria dels Turers és una de les principals esglésies de Banyoles i un dels primers exemples del Principat d’arquitectura gòtica catalana, formada per una nau central amb un absis heptagonal.

El nom de Santa Maria del Turers, és una evolució de l’antic nom, Turario (Turó).

L'edifici es va començar a construir a finals del s. XIII - principis del XIV, i va rebre molta influència del gòtic francès. Es considera d’estil gòtic antic i, com a curiositat, cal destacar que s’aprofiten procediments i formes del vell romànic, així com la tècnica dels antics picapedrers i pedrers de la zona.

La seva estructura ha sofert moltes modificacions. En origen era d’una sola nau amb quatre tramades, l’absis i la primera tramada corresponen a aquesta primera idea, però la resta de la nau torna a les solucions constructives del romànic, conservant però el sistema de voltes de creueria, en una barreja d’estil gòtic i romànic.

El cor és de 1570, la nau lateral nord del ss- XVII-XVIII, la del sud és del s. XIX, igual que el pòrtic neoclàssic de ponent. El campanar és de “cadireta” o espadanya en pisos decreixents, amb obertura per a dues campanes cadascun. És un tipus de campanar molt típic de les esglésies romàniques del Pla de l’Estany.

Posteriorment, entre els segles XVII i XIX, es van construir les dues naus laterals. L’absis és hemidecagonal, amb set finestrals. Els vitralls policromats són recents, de mitjan s.XX i d'estil neogòtic. La portalada gòtica estava en el mur lateral sud, però fou traslladada a la zona de l’absis el 1864. Està formada per arcs ogivals i un timpà amb pintures murals del s. XIV, sobre el tema de la crucifixió.

El timpà de Santa Maria dels Turers:

Les pintures murals del timpà de Santa Maria dels Turers són de la primera meitat del segle XIV, i pertanyen a l'etapa anomenada "seqüència protogòtica". Aquest timpà constitueix una fita cabdal dintre de la pintura tres-centista occidental.
Inicialment, el 1293, estava col·locat a la porta lateral. Més endavant, a mitjans del segle XIX, la porta es va traslladar fins al lloc actual i, amb ella, el timpà.

El timpà està pintat sobre dos blocs de pedra calissa, units en el seu punt mig. La pintura està dividida en tres compartiments: al centre, una creu que sosté a Crist; a la dreta, Joan; i a l'esquerra, Maria, aguantada per les dues Maries. En aquesta última representació es mostra a la Verge traspassada per un punyal, fet molt estrany en la iconografia catalana.

Adreça: Plaça de Santa Maria