El Rec Major de Banyoles és un dels elements més emblemàtics de la ciutat, un canal històric que s'estén des de l'Estany fins al centre de Banyoles. Aquest canal va ser una peça clau en el desenvolupament industrial de la ciutat, ja que aprofitava l'aigua per a diferents usos, com la producció tèxtil, la farga i la farinera. Els recs de Banyoles, com el Rec Major, es van construir a l'edat mitjana i van jugar un paper fonamental en el creixement de la ciutat i la seva economia durant segles.
El Rec Major, a més de ser una estructura històrica de gran valor, ara també ofereix un recorregut que connecta l'Estany amb el nucli urbà, permetent als visitants explorar la relació de Banyoles amb l'aigua i la natura. A través d'aquest passeig, es poden descobrir diversos edificis patrimonials industrials que documenten l'evolució de la vila i la importància de l'aigua en el seu desenvolupament. Així, el Rec Major no només és una part essencial de la història de Banyoles, sinó també un lloc ideal per passejar i conèixer la ciutat de manera més profunda.
Aquest recorregut també forma part d'un conjunt de camins i vies naturals que han estat rehabilitats per integrar-los en la xarxa de mobilitat sostenible, connectant espais verds dins de la ciutat i fomentant la connexió ecològica entre diversos punts naturals i urbans.
L’any 1263 el rec Major rebia el nom de Guèmol a l’entrada al Turers, però durant l’edat mitjana solia ser anomenat com la Riaria Nova (1343) o rec de la Vila Nova. El nom provenia de l’expansió urbana de la vila cap a ponent entorn de la plaça Major, antigament anomenada de la Vila Nova. Amb el canvi de nom de la plaça a l’inici del segle XVI passà a dir-se rec Major, bé que en diversos trams rebia altres denominacions. Per exemple, era conegut com el rec del Canar Nou a la sortida de l’estany o rec de les Forques o de sa Forca (1337). En els trams de la placeta de Sant Pere era conegut com rec dels Tints (segles XV-XVI) per les activitats tintòries de la llana, i ja fora muralla, com a rec dels Molins.