Les pesqueres són petites construccions singulars que trobem dins l’aigua de l’Estany a les ribes sud i est, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Jardí Històric, per la Generalitat de Catalunya.

La seva construcció va ser obra de la burgesia banyolina entre mitjans del s. XIX i l’any 1931, quan l’Ajuntament de Banyoles en va prohibir la seva edificació. Al principi, les pesqueres tenien una funció purament pràctica i servien, com el seu nom indica, per pescar i guardar els estris de pesca.  

Originalment senzilles van anar-se sofisticant amb el pas del temps. Els propietaris van anar ampliant la seva superfície com a símbol de prestigi social i econòmic: per acollir una o dues barques, per poder accedir a l’aigua i banyar-se, van afegir una palanca i una escala, i en alguns casos, fins hi tot  les van adaptar per poder allotjar-s’hi.

Algunes tenen una arquitectura noucentista, altres imiten construccions medievals i n’hi ha de planta quadrada molt senzilla sense gaires ornaments.

Actualment son un bé comunal, propietat municipal però amb concessions particulars. Algunes pesqueres son visitables amb visita guiada però la major part son d’ús privat i només es poden visitar des de l’exterior. L'excepció és la Pesquera número 10 o d’en Lero reconvertida en l’Oficina de Turisme municipal.

En total trobem 20 pesqueres, cada una amb un nom particular:

20-Mata
16-D’en Malagelada
14-Santa Rosa
12-Marimon
10-D’en Lero
8-Prat
6-Butinyà
4-Llinàs-Padró
2-Gayolà
5-Agustí   
7-Del Rector
18-La Guardiola
9-Ametller
11-Gimferrrer
13-Celso
14-Pagès
17-La Perla
19Y-La Carpa d’Or
19Z-L’Oca
21-La Cala

(ordre seguint la ubicació a l'Estany, de sud a est, del paratge dels Desmais a la Caseta de Fusta)