Can Quim del Rec és una antiga masia que s’alça en el paratge anomenat el Canat Nou, d’on prové l’actual nom del carrer on s'ubica, el carrer del Canat). En el moment de la seva construcció, entre els segles XVII i XVIII, sembla que era l’únic edifici de l’indret i estava envoltat d'hortes i cultius que aprofitaven l’aigua del rec Major que passa per sota de l'edifici, cobert per una volta de pedra. 

No va ser fins el segle XIX quan es va començar a urbanitzar aquest sector de la ciutat, principalment amb cases de treballadors (jornalers, llauradors, carreters...) i alguna fàbrica. També es té notícia d’una pedrera de travertí, en el lloc on actualment s'ubica el camp de futbol vell.

L’edifici consta de planta baixa, pis i golfes. I tot indica que originalment l’aigua feia moure la roda de pales d’un molí, que no s’ha conservat. El nom de l’edifici ve d’un dels seus antics masovers, en Joaquim Caulas, conegut com a Quim del Rec.

> L’aigua i el lleure

L’oci i el divertiment dels banyolins no es limitava a l’Estany, sinó que la gent també es refrescava als recs. Gràcies a la passarel·la de fusta que hi havia al costat de Can Quim del Rec, aquest ben aviat va esdevenir un dels punts predilectes dels banyistes. Rec enllà, ja a l’altra banda del carrer Canat, s’hi trobava l’anomenat Bany de les dones, on les senyores del veïnat solien refrescar-se a resguard de les mirades de tafaners i passavolants.

Ubicació: Carrer Canat