Recorregut a peu senyalitzat que forma part dels Itineraris per l'Espai Natural protegit de l'Estany de Banyoles, un espai natural únic, de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
Aquest itinerari permet visitar la font de la Puda o Font Pudosa, el paratge natural de les Estunes, diversos estanyols que es troben dins l'itinerari i una zona habitada per cigonyes blanques i búfales d'aigua que ajuden al manteniment dels aiguamolls.
La Font Pudosa és una font d'aigües amb propietats curatives, que fan una olor molt forta i el seu gust és singular, a causa del seu contingut de gas sulfhídric o sulfur d'hidrògen (olor d’ous podrits o de bomba fètida).
La primera referència que es té de la Font Pudosa data del 1419, però no fou fins al segle XVIII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües. Des de llavors hi assistiren regularment malalts en busca de curació i cap a mitjans del segle XIX es construí un balneari, del que encara en queden algunes restes, que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que restà obert fins la dècada dels 50 del segle XX.
L’aigua de la Font en no ser clorada no és potable, però molts banyolins encara veuen diàriament d’aquesta font quan raja.
El bosc de Les Estunes o les Tunes és un bonic i frescal paratge on s’hi combina una vegetació densa i ombrívola, amb un conjunt d’esquerdes, baumes i coves enmig de la roca de travertí, que formen autèntics palaus de pedra i que conjugen un conjunt de valors naturals, geològics i socials com les llegendes, d’elevat valor.
Es tracta d’un dipòsit de travertins que, a conseqüència de la precipitació de la sals carbonatades que porta dissolta l’aigua, ha anat formant esquerdes i baumes que es poden recórrer, convertint-se en un indret d’espectacular bellesa.
Les Tunes també han estat lloc d’inspiració literària i origen de llegendes; la tradició popular banyolina convertia aquest indret en el refugi de les goges, unes peculiars fades que passaven la nit filant vora l’estany.
Fotografia búfales d'aigua: Sílvia Puig