Ludwig podria ser, tan sols, el nou disc o espectacle de Mazoni: una nova baula en una trajectòria marcada per temes clàssics com Eufòria, No tinc temps o A.I.L.O.D.I.U que l’han situat com un dels noms referencials de la música de casa nostra. Però Ludwig va més enllà. L’inconformisme s’està revelant fa temps com una peça clau en l’ADN de Jaume Pla i, aquesta vegada, la tombarella musical que ha concebut és realment sorprenent.
A més dels músics habituals, en aquest projecte hi suma el que podríem definir com un membre fantasma, arribat del més enllà. Ni més ni menys que Ludwig Van Beethoven. I és que l’obra del compositor alemany esquitxa tot el nou projecte de Mazoni, introduint-se en cadascuna de les cançons a base de sàmplers i referències musicals diverses.