Perquè hi hagi una bona oferta d’arts en viu en una ciutat, cal continent i contingut. El continent, a Banyoles, està assegurat tant des dels escenaris permanents com els efímers, els de sala i els de carrer.

Equipaments culturals com el Teatre Municipal, l’Ateneu, la Factoria d’Arts Escèniques, la Biblioteca, l’Escola de Música o l’Aula de Teatre es complementen amb els escenaris que diversos festivals i entitats locals munten a carrers i locals de Banyoles, com ara l’(a)phònica, el FEM Jazz o el Troba’m.

No podem oblidar tampoc les fires i les festes majors, una altra ocasió per mostrar el talent artístic banyolí.

Si al paràgraf anterior fèiem referència al continent de la cultura, ara hem d’aturar-nos en el contingut.

A Banyoles no només hi brolla l’aigua, sinó també un talent artístic genuí que resulta de la barreja d’una mirada múrria, un xic d’excentricitat i una visió perifèrica del món. Una llarga llista de creadors banyolins contemporanis que no encetem perquè quedaria injustament curta, però que inclou reconeguts dramaturgs, actors, cineastes, joiers, fotògrafs, músics i escriptors, entre molts d’altres professionals.

Museus que ens expliquen i ens expliquen el món

Qui van ser els primers banyolins? Què significava viure en un medi tan singular com la conca lacustre de Banyoles? Com ens hi vam adaptar per convertir uns aiguamolls en una activa ciutat medieval? Aquestes preguntes les respon el Museu Arqueològic de Banyoles, que no només ocupa el palau gòtic de la Pia Almoina, sinó que ofereix tres espais museïtzats més: el Parc Neolític de la Draga, la Vil·la Romana de Vilauba i el monestir de Sant Esteve. L’altre museu de la ciutat gairebé no requereix presentació: el Museu Darder, creat el 1916 arran de la donació de les col·leccions d’història natural del veterinari i taxidermista Francesc Darder, inclou exemplars d’animals exòtics, rareses de la natura, un espai d’interpretació de l’Estany i fins i tot un laboratori de taxidèrmia.