Productes d'aquí

Productes d'aquí

Gastronomia del Pla de l´Estany

La cuina de la comarca no es distingeix, pràcticament, de la que es fa a la Garrotxa, a l'Empordà o al Gironès o la Selva, si bé posseeix trets específics, derivats de la presència d’ hortalisses i productes d’una gran qualitat, i fins i tot autòctons, incloent-hi reputats embotits i algun formatge.

Les hortalisses més corrents són les faves i pèsols, les carxofes morades (que cultiven alguns pagesos), els naps negres, els salsifís, els rabequets (carbassa molt apreciada), els mongets (dits banyolins a la Garrotxa, n’hi ha de l’ull ros i de l’ull negre), les mongetes de Santa Pau, la xicoina i l’escarola de cabell d’àngel ( per fer amanides d’una gran qualitat), les tomates de pera (similars a les dites rosa o de Montserrat), les de penjar (per a l’hivern), així com pebrots, albergínies, carbassons, bitxos dolós o de confitar (que no es troben pas fora d’aquestes contrades), bròquils (coliflor, blanca o verda) i cebes, i també, antigament, els alls de Banyoles (rosats i molt suaus) i la mel de la comarca. Hi ha algun pagès que produeix verdures ecològiques.

De les carns, en destacava, tradicionalment, l’aviram (pollastre, ànec, oca, colomí), però també la vedella i, sobretot, el xai.

Sempre s’ ha menjat peix, gràcies a la relativa proximitat del port de l’Escala.

Els embotits, encara avui, són d’una gran qualitat: llom (magre o de dos colors), cansalada enrotllada i amb pebre, llonganissa, fuet, botifarra negra o de sang, botifarra picant, botifarra dolça, de fetge, de llengua, blanca, de perol, peltruc, etc. Abans es trobaven formatges frescos de vaca i recuits d’ovella, però els formatges solen ser de cabra.

El pa i la pastisseria sempre hi ha gaudit d’una gran qualitat: pans de pallissó, coques (d’oli o de pa), llonguets, així com braços, tortells, coques de greixons, xuixos, pasta de full i elaboracions exclusives: tortades i cansalades (d’ ametlla i ou), rocs de l’Estany, poquibons, etc.

Pel que fa a la cuina familiar, que podem trobar en alguns restaurants a més de l’acreditada oferta de cuina d’ autor, són tradicionals les verdures bullides o estofades (faves, pèsols, llegums), les truites de farina, l’arròs a la cassola, amb colom o múrgoles, els fideus a la cassola, els macarrons i els canelons, les sopes, com la de carbassa (rabequet), de blat de moro (farro) o de menta, així com els platillos i rostits (amb bolets, naps, etc.), els farcellets de cols i els cargols amb conill, sèpia, costelló (costella de porc), pernil, etc. També eren apreciats els menuts especialment de xai i porc, que a vegades encara podem trobar: sang i perdiu, pota i tripa, fetge, sang i fetge, carn de perol, etc.

Al Pla de l’Estany s’hi produïa oli d’oliva, que ara trobem també al costat de Banyoles, acollit a la DO Empordà. Es produeix vi, però amb most procedent de l’Empordà. En forces cases, però, es manté la tradició d’elaborar ratafia (licor de nous verdes i herbes aromàtiques).

Es mantenen tradicions o festes que es lliguen amb la gastronomia: brunyols de Sant Antoni o de Setmana Santa, tortells del Ram o de la Candelera, coques i pans beneïts, Fira de l’All de Cornellà del Terri, Fira de la Mel de Crespià, Fira de la Carbassa d’Esponellà, etc.

Jaume Fàbrega,
historiador, crític d’art, escriptor, professor d'Enogastronomia a l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB


Veure totes les categories  

Planifica la teva estada